DALAT

Dalat no mereix gaire a dir, es una mena d'Andorra a lo vietnamita. Hem arribat aqui despres de fer un munt d'hores d'aoutobus desde HoiAn, i hem suat la cansalada, perque el conductor era un suicida en potencia. En el moment que es va saltar el semafor en roig de la via del tren ja no vam poder agafar la son. Un cop arribes a la ciutat que la defineixen com "una especie de alpes en las montanyas de las tierras centrales de vietnam", et trobes amb andorra la vella. Es la ciutat de vacances dels vietnamites, on van els recent casats i els jovens a passar el final de curs.
La veritat es que es de agrair la temperatura que hi fa, i tota l'aigua que ens ha plogut. Almenys hem pasat dos dies de relax, descansant, i menjant croissants i formatge (una de les poques coses bones que els francesos van deixar per aqui).

Avui al mati hem agafat un altre bus, aquest cop per baixar cap al sud, a Saigon (Ciutat Ho Chi Minh). Durant tot el cami ens han acompanyat els camps de cafe i els seus fruits secant-se a les portes de les cases. El viatge ha durat 8 hores (300km aprox.) i es que aqui seu prenen en molta calma! Aquesta nit ja la passem a Saigon i dema pel mati marxem a vore els tunels de Cu Chi, que no se jo si Ivan passara per aquells forats. Dema que us ho expliqui ell!