RECULL DE FOTOS

A continuació anirem penjant fotos i d'alters coses, una forma intel·ligent per no avorrir al personal amb les més de mil fotos que tenim, més d'un segur que ho agraeix.

Gheko el tercer habitant de tots els hotels que vam anar, apareixien per tot arreu sobretot de nit, i segurament ens van estalviar més d'una picada de mosquit.

Temple de Doi sutep, es troba a uns 8km de chiang mai a Tailandia, els monjos resaven entrant en nirvana enmig de un munt de turistes, segons s'obseva a la foto algun d'ells sembla que badalli.

Aquest és el pas previ per creuar a Laos, tothom carregant les motxilles a les barques.

La migdiada a la vora del Mekong(Luang Prabang, Laos).

Típics paraigües-parasols, exposats al carrer per vendre.

El menú del dia, arròs amb beef i verduretes, acompanyat de més verduretes saltejades i com és habitual el plat de sopa que allà li diuen "pho", que acompanya tots els àpats.

Cascades que n'hi ha un munt arreu, solen estar senyalitzades com a reclam turístic, la veritat és que són força impressionants i molt boniques.

DES DE CASA

Xeics despés de tres dies ja hem arribat a casa. La tornada va anar molt bé, vam poder volar finalment amb els bitllets que teniem, l'unica cosa és que a Istanbul ens vam quedar a fer nit, i com que no estava previst la companyia aèria ens va pagar una nit d'hotel de 4 stars!! (ole per ells, seu van currar molt)a nosaltres i als altres 300 passatgers de l'avió. En fi que tot molt bé la veritat és que hem de dir que les noticies que arribaven aquí estaven distorsionades, l'arribada a l'aeroport de u-tapao no ens l'esperàvem, hi havia concerts, beguda i menjar gratis a i si el teu vol no el podies agafar el govern de Tailandia et posava un hotel fins que poguessis marxar(aixó no ho van dir per la tele).



A per cert els comentaris han anat aribant peró no els hem publicat, gràcies a tothom que ens ha seguit durant aquest mes, esperem poder continuar escrivint coses de viatges i d'altres que trobem interessants.



Dóna gust tornar a casa però ja estem pensant en quin serà el proper viatge.



PD:per fi em trobat els accents!!

CRISI A BANGKOK

Hola de nou.

Suposo que estareu tots enterants del jaleo que s'ha montat una altra vegada a la capital de Tailandia, i que com a consequencia d'aixo els aeroports internacionals funcionen com a barricada dels opositors al govern actual.

En vistes a que la cosa no millori el govern d'espanya ha enviat tres avions per treure als turistes atrapats. Al enterar-nos vam telefonar ahir a l'embaixada i ens va dir que els hi enviessem via fax els bitllets d'avio, passaports i una carta dient on ens trovabem, i aixi ho vam fer. Ens van dir que en breu rebriem una resposta als correus electronics o per telefon. Va passar tot el dia d'ahir i des de l'embaixada no vem rebre cap resposta. Aquest mati preocupats perque encara no s'havia obert l'aeroport i la fantastica embaixada no ens havia dit res, hem anat a telefonar-los, ens han dit que estavem a la llista, de schlinder??, no, a la llista dels acceptats per repatriar. Ok, els hem demanat que quan surt l'avio i ens diuen que dema a les 16:00, perque nasos no mos van avissar ahir!!! Resulta que des de Phnom Penh nomes hi ha 1 bus al dia i tarda mes de 10 hores en arribar a Bkk, i des d'alla encara hauriem d'agafar un taxi i dos o tres hores mes fins a U-TAPAO (l'aeroport d'emergencia). Total que no mos done temps d'arribar i tornem a telefonar a l'embaixada per foter-los bronca per no avissar abans, i... ui que ahir van estar trucant a tothom (clar, menys a nosaltres!estem gafats). Ara si que suem la gota, la unica solucio que veiem es anar fins a Bkk i esperar per alla fins que l'aeroport el desallotgen (cosa que no creem motlt segura, degut a que alla tot penja d'1 fil) o be comprar un altre vol pel nostre conte des de Phnom Penh (que ens surt per una pasta!). Decidim trucar a Turkis Airlines, la nostra fantastica compayia, i la nostra orella acostumbrada a l'angles parlat pels asatics, no es capac d'entendre casi res del que ens xarraven en angles-turc. Una cosa clara si que teniem, anem a dinar que en la panxa plena tot se veu millor. Ara ja ens veim en cor de tornar a telefonar a l'embaixada per preguntar que passa amb els espanyolitos que es queden per aqui, per saber si tindrem mes avions o que?! L'embaixada no contesta, deuen estar tots donant la benvinguda als srs. d'Interiors i fotent-se un bon dinar! Enviem un correu a l'agencia on vam comprar els vols per si ens poden buscar alguna cosa be de preu per tornar a casa, ja que lo que hem trobat per aqui es desorbitat. I de repent ens arriba un e-mail dient que podem volar amb els mateixos bitllets i la mateixa companyia pero des d'una altra ciutat. No passa res, reserveu-nos el lloc que per aixo vam pagar! Anem a buscar un bus que ens porti a Siem Reap(ciutat del nord), el comprem i ens posem tota la tarde a internet intercanviant mails amb l'agencia de espanya, finalment i despres de molt esperar imprimim tots els bitllets que ens fan falta per arribar a casa.

Nomes dir que l'embaixada espanyola un cero zapatero(desbordada davant aquesta altra crisis), i les solucions inminents no eren molt bones de cara a tothom que ha trucat.
La ciutat on estem esta desbordada de turistes que han vingut buscant una alternativa per tornar a casa, de fet els vols que ens oferien eren tots per dintre d' una setmana, hem conegut gent que encara estava mes desemparada que nosaltres, la situacio que es pot veure aqui es de gent buscant solucions per menjar-se els turrons. No es un estat d'alerta pero es forca trist.

Esperem que tot es solucioni a tailandia i que tot sigui per una via pacifica sense mes incidents i que tothom que vol sortir o te previst fer-ho els vagi be .

Segurament aquest es l'ultim post que escrivim desde aquests paissos.
Ens veiem pollastres!

MEKONG TO PHNOM PENH

Com que encara ens quedava el cuquet de navegar pel riu (ja que no ho vam fer per creuar de Thailandia a Laos), ho hem fet per creuar de Vietnam a Camboya. El trajecte dura unes 10 hores fins a la capital Phnom Penh, en les quals agafes dos barques i un autocar. El viatge va estar be, entretingut les primeres 3 hores, pero despres tot semblava igual. A la vora del riu hi ha tot de pobles que viuen per i per al riu, i fa molta gracia veure com surten un munt de xiquets de les cases corrents per dir-te hello!hello!. Tambe es curios veure lo nets que son, al caure la tarde van tots al riu a banyar-se, i si conve compareixen bany amb les vaques i cavalls.
Sort que el riu era ample, en alguns llocs pot fer 2 km aprox., i gracies a aixo no ens vam estimbar contra un dels pilars que aguanten les cases sobre el riu, ja que els conductors van abussar del servei de bar que per a ells era gratuit(una nevera amb gel). Per sort vam arribar sans i estalvis. Un cop a Phnom Penh va pujar al bus un xicot molt simpatic (suposadament un guia), que parlava un angles perfecte, i ens va donar quatre pinzellades de la ciutat, tanta amabilitat ens va estranyar, i quan vam parar a la parada ja pensavem que ens demanaria diners, al contrari que a Vietnam aqui les coses no van aixi, ens va acompanyar a veure diferents GH i sense demanar-nos res a canvi. La primera impressio de camboya es positiva.


Vany amb v de vaca.

Tipica barca que veus correr pel riu.

El bot que ens va canviar de pais.

Xiqueta dalt d un bufal.

FOTOS CHAO DOC

Vam passar tant mala estona que lo ultim que vam pensar va ser treure la camara per fotografiar al boig que ens va perseguir per tot Can Tho, i durant les tres hores que vam estar per alli tampoc es que veiguessem res de bo.

Chau Doc tampoc es cap meravella, pero despres de lo que ens vam trobar nosaltres ens sentiem com a casa.

Ivan regatejant el preu perque mos portessen al monte SAM. Natros anavem deciits a pujar a peu, pero fotia una calor que pa que!

La sopa molt bona (aigua xirla de Mekong, espero que l'haguessin fet bullir prou per matar tots els bitxets), vam menjar per primera vegada carnh a la brasa, de que era la carn? I don't know.

La casa de Linh, el xic que per 2U$ ens va passejar durant 2hores. Ens va invitar a passar i menjar fruita.
Els veins de Linh.

Del riu, a assecar. Aqui la unica cosa que es ven fresca es la fruita, de carnisseries tambe se'n veuen, pero la major part del peix es ven sec (calamars, gambes,etc.).

goodbye vientnam

Aixo mateix goodbye vietnam!!!!

que voleu que diguem ja hem sortit de vietnam la veritat es que desde saigon han estat tot de peripecies per poder arribar a cambodja, ho teniem tot de costat per agafar un bus que ens portes fins la frontera , pero vam voler agafar un bus local i en aquests paisos aixo es com dir:ei que estem aqui, som uns guiracos i tenim pasta(o si mes no es el que vosaltres us penseu)!!!

total que en arribar al delta del mekong, en un poble que es diu Cahn tho, ens assalten al mateix autobus tot de gent que ens comenca a cridar i a demanar que els comprem coses, nosaltres despres de 6hores de bus i adormits ja et pots imaginar.

En aquestes que hi ha un home amb una moto observant-nos desde fora el bus i quan aquest arrenca ell tambe, arribem a l'estacio de bus(un descampat) i alla tambe un munt de gent a sobre, total que durant el viatge de bus hem conegut un vietnmita resident a California, que ens diu que anem amb ell a buscar un taxi i nosaltres evidentment cap alla, agafem el taxi i ens adonem que el pesat de la moto ens esta seguint.

Arribem a l'hotel(es un dir), i evidentment ens continuen avassallant, per sortir del pas ens dirigim a un payo que esta alla i ens crida,pensem que es del hotelot i amb ell anem, ens ensenya l'habitacio, fins aqui tot be, i ens comenca a fer preguntes, la tipica que fan els vietnamites es: uer ar yu from!!blablabla..... doneu-me els pasaports ens diu, i nosaltres que no i ell que si que els necessito, aqui a ivan ja se li inflen els eggs!! si d'aixo amb el numero de pasport ja fa, i el tiu acaba acceptant, li diem que marxem a dinar i ens diu que ok que despres parlem.
Fem un vol pel poble, que no tenia res de especial, un mercat flotant ple de guiris de tours turistics que no es queden a res mes, en aquestes que ens adonem que el tiu de la moto encara ens esta seguint, ell s'adona que l'hem vist i parla pel mobil i desapareix, continuem caminat i decidim anar a dinar a l'hostal que es veu que fan bon menjar(segons la lonely planet) un cop alla Sorpresa el tiu de la moto ens esta esperant ala porta, passem d'ell i ell entra cap a dins l'edifici del costat i apareix rere nossaltres truca pel mobil i desapareix i apareix el que ens encoloma l'habitacio tornant a intentar vendre'ns ara un tour fins a cambodja per un preu desorbitat.
Ens aixafa el dinar el tiu es fot a fumar a la nostra cara i s'estira al costat amb un to xulesc , total que ens pirem de l'hotel li diem que goodbye i el tiu es fica dur demanant-nos pasta li donem(no volem problemes 3euros) i just apareix el maniac de la moto..................resumint:els tius estaven compinxats desde que vam arribar, de fet pel poble no corrient guiris i nosaltres erem un blanc facil, la tecnica era acosar-nos i controlar a on erem en tot moment per poder treure'ns el que poguessin, vam pecar de pardillos ja que a la guia ja ho diu i la gent ja ho sap i fa tours mes economics i que veus mes coses,.
A per cert quan vam anar a buscar les motxiles a l'habitacio, els llits estaven cambiats i la clau la teniem nosaltres evidentment tenen una clau, pero que collons han de entrar a l'habitacio, en fi i resumint segons l'experiencia viscuda, vietnam comparat amb la resta de paisos que em anat es una veritable k.k no mereix gaire la pena pagar el que has de pagar de visat(80euros), per veure el que has de veure i que t'estiguin intentar estafar per tot, amb aixo no volem dir que tot sigui estafa rere estafa pero el 98% ho es. i qui digui el contrari es que ja l'han estafat!.

Al final vam agafar un bus i vam anar aChao Doc un poble tranquil que fa frontera amb cambodja, em estat 1 dia i mig temps suficient per poder organitzar-nos per poder fer els visats de entrada, em agafat un slow boat(barco), fins a Phon pen la capital i d'aqui em anat aparar a un guet house de una familia molt agradable que tenien tiquets de bus(aqui tothom en te i del mateix preu), dema tenim pensat marxar direccio Sim reap al nord.

SAIGON

Saigon es la ciutat mes important del sud de vietnam, amb una poblacio de 6'5 millonsd'habitans i casi tots sembla que visquin al carrer, els que no estan menjant a la vorera amb uns mini banquets i una mena de tupers de porexpan, estan circulant amb la seva moto(tots porten el mateix model de moto), diuen que hi ha vora 4 millons de motos i que cada dia moren unes 14 persones, la veritat es que es d'esperar, els cascs que porten valen uns 3$ i tan sols fa un any que esta en vigor el seu us. hi ha un munt de comerc i la veritat es que deixa molt que desitjar ja que tot es importat made in xina o made in japan(the japan is best my friend).
Creuar el carrer es una aventura ja que no hi ha semafors i de cop et trobes unes 30 motos que van cap a tu, curiosament cap t'atropella et van esquivan miraculosament i tu vas caminant entre elles i quan te'n adones ja has arribat a l'altre costat de carrer, es podria practicar com a esport de risc.
Una de les coses que mes ens ha impactat de la visita cultural, ha estat el museu dels records de la guerra. El museu dona una bona repassada a tot el que va ser la guerra. Comença amb una gran sala dedicada als periodistes que van perdre la vida com a corresponsals a la guerra, amb molt bones fotos, just començar la visita ja se't possa la pell de gallina, i lo pitjor encara havia d'arribar. Al pati interior del museu hi ha exposats tancs, vehicles blindats, helicopters, avions, bombes, etc. Tambe hi ha la recreacio de (tiger jails) gabies dels tigres, una habitacles de petites dimensions on els vietminh tancaven als vietcongs quan eren capturats. Despres hi ha tota una sala dedicada a les conseqüencies, tant humenes com materials, provocades pels herbicides i altres productes quimics. Es veuen fetus, fotografies de malformacions, paisatges arrassats, etc. Tot un espectacle, realment es veu com aquesta guerra va afectar molt a la poblacio civil.

Un dels avions de mostra del museu.


Aixo si que es peix fresc, del poval a la bossa passant per un cop de basto.

Un dels multiples restaurants improvitsats al carrer.

CU CHI(TUNELS)

Despres de veure el meravellos temple, hem anat a veure els famosos tunels de cu chi una zona al nord de Saigon, que durant la guerra va ser un punt estrategic per a les tropes del vietcong, van crear uns 250km de tunels, van comencar a construir-los per combatre els francesos, una colla de camperols(1940),posterirment van servir per aillar-se de l'atac dels bombarders americans, i dels atacs quimics........curiosament els americants i la seva intel.ligencia van asentar la base militar just al cim de la xarxa de tunels ja existent, aquests van tardar mesos a descobrir-ho, tot i no donar explicacio a que cada nit els soldats rebessin atacs del vietcong i de sobte desapareixessin, un cop descoberts els tunels van comencar els atacs quimics(napalm,herbicides) sobre gran part de la poblacio, aixo va portar consequencies a llarg termini un cop acabada la guerra, molta gent nascuda als any 80 i fins i tot 90 van patir malformacions de gran consideracio.
La nostra visita va durar unes tres hores, t'explicaven com vivien els vietcong, veies els tunels i fins i tot podies disparar amb armes de la guerra(no es en vam poder estar).L'arma en questio no tenim ni idea quina era, alla posava submachigum i no es broma, en pazos ja ho deia a airbag"ai que ver lo preparaos que vienen"

VIDEOS A CAN CHARLIES

PELS VOLTANTS DE SAIGON: CAO DAI

Aquest mati hem fet visita turistica pels voltants de Saigon, amb un guia la mar de templat que no ha callat en les 10 hores que hem estat en ell.

Al primer lloc on ens ha portat es a la seu de la secta caodista, a Tay Ninh. La religio Cao Dai va sorgir a Vietnam durant el segle XX, conte elements del budisme, confuncianisme, taoisme, espiritualisme autocton vietnamita, cristianisme i islam (casi na, quina empanada mental). Nomes cal dir que el seu creador, Ngo Minh Chieu, se la va "inventar" despres de tenir una revelacio en una de les sesions d'espiritisme i veure "l'ull divi", que ara es el simbol oficial d'aquesta religio. El temple d'estil rococo presenta una cupula molt alta, on hi ha enganxades per tot el sostre estrelles platejades, les columnes i parets de l'edifici son de colors pastels i per tot arreu hi ha representacions d'animals i altres "ents". Tots els temples caodais celebren 4 cerimonies diaries, que duren 40 minuts. Els creients porten ofrenes d'incens, te, alcohol, fruita i flors, i es passen tota la cerimonia assentats al terra cantan i movent els bracos.

Vista del temple.

Un monjo despistat abans de anar a resar.

Els homes a la dreta i les dones a l'esquerra.

FOTOS DE DALAT

Dalat dins del seu contrast, a sota les "xavoles" i sobresortint per dalt els luxosos hotels.

Una imatge val mes que mil paraules, Dalat es aixi de "kitsch".

DALAT

Dalat no mereix gaire a dir, es una mena d'Andorra a lo vietnamita. Hem arribat aqui despres de fer un munt d'hores d'aoutobus desde HoiAn, i hem suat la cansalada, perque el conductor era un suicida en potencia. En el moment que es va saltar el semafor en roig de la via del tren ja no vam poder agafar la son. Un cop arribes a la ciutat que la defineixen com "una especie de alpes en las montanyas de las tierras centrales de vietnam", et trobes amb andorra la vella. Es la ciutat de vacances dels vietnamites, on van els recent casats i els jovens a passar el final de curs.
La veritat es que es de agrair la temperatura que hi fa, i tota l'aigua que ens ha plogut. Almenys hem pasat dos dies de relax, descansant, i menjant croissants i formatge (una de les poques coses bones que els francesos van deixar per aqui).

Avui al mati hem agafat un altre bus, aquest cop per baixar cap al sud, a Saigon (Ciutat Ho Chi Minh). Durant tot el cami ens han acompanyat els camps de cafe i els seus fruits secant-se a les portes de les cases. El viatge ha durat 8 hores (300km aprox.) i es que aqui seu prenen en molta calma! Aquesta nit ja la passem a Saigon i dema pel mati marxem a vore els tunels de Cu Chi, que no se jo si Ivan passara per aquells forats. Dema que us ho expliqui ell!

DE HANOI A HOI AN

Ja hem arriabt a Hoi An, tot i que per arribar-hi va costar una parada de la policia als que ens portaven de cami a buscar l'autobus, ja que la furgoneta era de 12px i anavem 20, mes totes les maletes (tota una llauna de sardines), la multa va estar be, tot i que van fer cas omis i vam continuar la marxa tots 20 dins la furgo.

Hem fet nit dins d'un bus, que estava forca be, vam sortir a les 19:00 de la tarda i hem arribat a les 13:00h.

Ahir vam mirar la premsa i les previsions del temps deien que hi havien inundacions al sud de vietnam, ara estem al centre i de moment aixo ja es per flipar, esta plovent tot el dia i aquest poble, o mes ben dit mig poble esta inundat. Nosaltres de moment estem be i l'escarbat que hi ha dins la tauleta de l'habitacio tambe. Sembla que estara 3 dies mes plovent pero no hi ha risc de res, per aixo que dema a la tarda segurament agafarem un altre bus de dormir i anirem baixant avall. No sabem si a Espanya han arribat informacions, pero aqui ningu li dona cap mena d'importancia diuen que es del tot normal.

Aqui van unes fotos d'aquesta mini Venecia:

FOTOS HANOI

Un dels carrers del barri vell, aquesta foto no mostra ben be la realitat ja que no es veu cap moto circulant.

Ivan a punt per comprar-se dos gayumbos, he fet curt(Maria Cinta no t'enfadis).

Mercat del menjar a Hanoi.

El fantastic avio que ens va portar de Vientian a Hanoi.

FOTOS HALONG BAY

GOOD MORNING HANOI

Per anar a veure la Bahia de Halong hem contractat un tour amb els uruguayos. En un principi ens van ensenyar una cosa i la realitat va ser una altra. El barco on vam dormir era semblant al de Chanquete pero mes oriental, entre les caques de ratoli que trobaves dins el barco i la simpatia dels seus tripulants, l'avenrtura es va fer llarga. La Bahia es una passada i molt pintoresca amb les mes de 50 barques que erem i uns 3000 illots de roca, aixo si ni una via d'escalada, tot i que allo seria un paradis de graus i diversio. Despres de passar dos dies i una nit a la bahia tornem a Hanoi, aquesta ciutat es una bogeria i el pais de les falsificacions. Cada carrer del barri vell esta dedicat a una cosa, des de cinturons a lapides, passant per menjar, roba, carteres, joies, etc. i tot falsificat. Avui hem voltat per la ciutat i es veu que encara sobreviu l'esperit combatiu, a les 6 del mati ens ha despertat un himne patriotic que ha durant 30 minuts per donar pas despres a la banda sonora de les bocines es imposible imaginar-s'ho a tot hora se senten es un habit per ells.
Avui a les 18:00h marxem direcccio sur cap a Hoi An, amb un bus que diuen que es pot dormir a dins, ja ho veurem ja que la nostra experiencia amb els bus, ha estat desastrosa.
(de fotos de moment is imposible)aqui els ordinadors estan tronats o ocupats per nens viciosos als videojocs.

VOLTANTS DE LUANG PRABANG(fotos)

carrer anat xap al poble de xang kong(nosaltres tambe anvem amb bici)


L'hora del bany, en un poblat, els nens s'ho passen bomba.

pekin expres

tenim la inmunitat, fins la seguent etapa.
PD:Continuem sense accents ni dieresis, etc...

HANOI

Avui deixem Vientian per marxar cap a Hanoi, el vol surt a les 14:10 i tenim tot el mati per fer una volta per la ciutat, tot i que no te massa cosa per vore. Al centre, on estan la majoria de GH, es on hi ha un complex de Wats bastant xulos, molt grans i amb molt de jardi, pero li falta l'encant que rodejava els Wats de Luang Prabang. Trobem un mercat curios, el morning market, una especie de nau industrial i a saco tot de paradetes on se pot comprar des d'un cepillo a una rentadora, molt actiu.
Cap a l'aeroport marxem amb tuk-tuk, regateixant-li el preu, es clar! i no volgueu saber la sorpresa que ens enduem quan veiem el super avio que ens ha de portat volant durant 1,30h, aixo si que son reliquies i lo demes tonteries, ai mare quina tremolor de cames al veure un avio que nomes te 8 helices, un ryanair al seu costat es un bussiness. Pero amb un parell de makutos i de culets pujem a dalt i a esperar a que arranquem, al primer intent nomes sencen un motor, uiii, pero despres el de l'esquerra reacciona i podem despegar cap a Hanoi. Tant el despegue com l'aterratge de pel.licula, mai haviem vist un avio caure tant en picat per pendre pista. Quan arribem a l'aeroport agafem un taxi, amb uns uruguayos, que ens porta al vell mig del barri antic, uff, aquesta ciutat es una BOGERIA, s'ha de veure per entendre-ho. Creuar el carrer a l'estil vietnamita cosmopolita es una aventura, i intentar que no t'atropellin pel mig dels carrers del barri vell n'es una altra.
En aquesta ciutat contractem un tour de dos dies per la Bahia de Halong, per tant estarem uns dies desconectats pero esperem portar bones noticies i bones fotos!! Fins despres!

FOTOS LUANG PRABANG

Vista d'una de les entrades a Luang Prabang amb el riu Nam Tha (afluent del Mekong). El cel en aquesta ciutat, com en moltes altres de Laos, sempre esta emboirat, i es que aqui la gent es aficionada a cremar rama i tot el que els molesta.

Carrer on cada nit es monta i desmonta el night market.

El wat(temple) de phusi amb un buda per cada dia de la setmana.

VIENTIAN

Visca el vip bus i la mare que el va construir, pero ens ha portat a Vientian, les veri important persons anavem tots amb motxila i sen's veia el plumero, total que el bus era com l'ultim pero amb finestra, a i un wc soldat al final de tot rere una xapa de ferro, pero molt acollidor al cap de 10hores(380km) de viatge.
Ens han donat de menjar parant al mig de un poble de la carretera-cami, que segons sembla es la unica que baixa cap el sud de laos.
Arribem a vientian a les 6 de la tarda i busquem un ghest house per anar a dormir, tot esta full i despres de veure que la unica cosa que quedava lliure(economica) eren habitacions per "puteros"(ho deia als taulells de l'entrada) anem a un super guest house per 18euros(s'en va de presupost), paguem i anem a sopar al costat del mekong, fan unes ankes de rana amb arros que ni les de la font de baix, fantastic.
anem a dormir i dema cap a Hanoi
PD:vientian es una meeeeee de ciutat no hi ha gaire res, guest houses full, guiris borratxos, i tuktuk a punta pala.

LUANGPRABANG

Despres de fer els 500 i pico de km amb el fantastic bus hem arribat a luangprabang, la ciutat mes important del nord de laos. Es tranquila a matar, plena de temples i amb una gent molt simpatica. El que havia de ser una visita de un dia i mig s'ha convertit en tres dies, el temps aqui passa lent pero alhora de seguida t'ha passat el dia. El poble esta ple de nens budistes que es passegen pels carrers, moltes escoles i un fotimer de nens petits, que fan uns horaris molt raros tot el dia estan al pati de l'escola o pel carrer(el cole dels nostres somnis).
El lema d'aqui es "treballar molt es dolent" i senten llastima per la gent que pensa massa, un bon lema que nosaltres a la nostra vida quotidiana no ens apliquem.
Una passejada per la ciutat val la pena, sobretot recorre el passeig a la vora del Mekong i perdre't pel mercat nocturn i del menjar, un festival de color i olors. Durant tot el dia la gent esta a les parades dels carrers cuinant i oferin-te menjar fresc de primera qualitat i baratissim.

Volem volar des d'aqui a Hanoi (Vietnam), pero ens diuem que esta Full o sease Ple, total que marxem cap al sud, a Vientian (la capital de Laos), comprem el bitllet de avio i un de bus que ens porti cap a alla, el bus es VIP(very important person).

PEL NORD DE LAOS

El viatge per arribar a Luang Prabang el vam fer amb aquest fantastic bus, durant el cami vam travessar mes de 200 poblats. Quan comenca a fer-se fosc tothom es dutxa, ja sigui al riu o dins de dutxes fetes amb bambus, les dones utilitzen un mocador per tapar-se i els homes ni idea, la gent de les muntanyes es mes neta que la de les ciutas.

FOTOS DE THAILANDIA A LAOS

Bon dia Mekong! Vistes des del guest house de Chiang Kong i les barcasses per creuar cap a Laos.